La visita a la Pedra Gentil de Vallgorguina es molt recomanable. Us trobareu davant d’un monument funerari d’uns quatre mil anys d’antiguitat. Es tracta d’un megàlit farcit de llegendes sobre bruixes. El mot megàlit prové del grec i vol dir pedra gran. D’altra banda, sabem que és una construcció funerària per la disposició de les pedres formant un dolmen. El mot dolmen té un origen etimològic incert. D’una banda es pensa que pot procedir del bretó taol (taula) i men (pedra), però també hi ha la possibilitat d’un origen cèltic, de tolmên (forat de pedra). Si els rituals funeraris s’havien practicat de forma individual, amb el dolmen l’enterrament és col·lectiu i aquesta característica és interessant ja que ens indica que els constructors d’aquests megàlits posseïen una determinada consciència de pertinença a un grup determinat més enllà del clan familiar. Tenien una convivència social.
Amb el pas del temps, les pedres megalítiques han aguantat dretes en el seu lloc. I en èpoques de desconeixement, la raresa d’aquestes construccions que no tenien cap explicació natural va portar a la creació d’autèntics mites. És aquí on les bruixes fan la seva aparició i són relacionades amb els estranys monuments. Es deia que la Pedra Gentil era el punt de trobada de les bruixes del litoral català. Els pescadors del Maresme creien que era allà on es realitzaven aplecs de bruixes per tal de passar comptes de les seves malifetes màgiques i que, si alguna d’elles no havia fet prou mal, era penjada de la pedra superior del dolmen. Tot això, naturalment, era una cerimònia secreta i per tal de preservar-ne la intimitat desencadenaven forts vents en totes direccions. Això allunyava qualsevol curiós que s’hi volgués apropar.
