Qüestió de cervell… Dilluns, Des 31 2007 

Com diria un filòsof, actuar d’acord amb el sentit común no implica forçosament actuar de la forma correcta. I jo afegiria que pensar de manera científica no comporta sempre està en possessió de la veritat. Aquest és un cas prou interessant:

El senyor Bischoff era un anatomista del segle XIX que posseïa un reconegut prestigi en el seu camp. La seva tasca era la de col·leccionar cervells i pesar-los. Amb els anys de dedicació a aquesta feina, va poder observar que la mitjana de pes del cervell masculí era de 1350 grams en front de la mitjana de cervells femenins que era de 1250. Això el va reafirmar en la seva idea, que defensava am passió, que els homes eren intel·lectualment superior a les dones. Bé, a l’hora de la seva mort, Bischoff va cedir el seu propi cervell per a la col·lecció i, com era habitual, fou pesat. El cervell de Bischoff pesava 1245 grams.

Com diria la meva àvia, s’hi va lluir!

Einstein i el seu xofer Diumenge, Des 30 2007 

Aquesta és una anècdota divertida que vaig trobar-me navegant per la xarxa. Diuen que quan Einstein va començar a ser conegut mundialment per la seva teoria de la relativitat, fou invitat a fer diverses conferèncias en diferents indrets. Això requeria traslladar-se en cotxe, però com que a Einstein no li agradava conduir va contractar un xofer.

Ja havia fet un bon nombre de conferències i el científic, en un dels desplaçaments, va comentar-li al seu xofer que era força avorrit anar repetint sempre el mateix. El conductor li va respondre que la podia fer ell mateix la conferència, ja que de tant assistir-hi es coneixia de pe a pa tot el contingut.

Einstein va acceptar el tracte i com que allà on anava a fer la seva dissertació no el coneixien, no hi hauria cap problema. Van intercanviar-se la roba i, en arribar al destí, el xofer d’Einstein va començar l’exposició. Efectivament, va dir tot allò que calia sense equivocar-se gens ni mica. Però en acabar, un científic dels que havien assistit a l’acte li va fer una pregunta. El xofer no tenia ni idea de com respondre, però amb un cop d’inspiració va contestar: “Miri, aquesta pregunta és tan senzilla que la contestarà el meu xofer que està assegut al final de la sala.”

La vaca de la llet desnatada Diumenge, Des 30 2007 

vaca.jpg

Vaig amb retard, ja ho sé. Però fins avui ho he sabut que a Nova Zelanda s’ha trobat una vaca que fa la llet desnatada. La bestiola es diu Marge i té la capacitat de produir una llet baixa en greixos saturats i amb força contingut d’omega-3. Ha estat descoberta per uns científics que treballen per a una empresa que curiosament es diu ViaLactia.

Ja em perdonareu però tot això em sembla estrany. Em pregunto quina finalitat té, en la naturalesa, que una vaca doni llet desnatada als seus vedells. D’on surt aquesta mutació i per què té lloc? No ho expliquen. I d’altra banda, jo tenia entès (segurament estava errat) que l’omega-3 es trobava en el peix blau.

No sé que en penseu vosaltres però jo no m’ho crec. En tot cas opino que això  ha estat un experiment més en l’àmbit de la biogenètica. Ara només ens falta que es descobreixi que una vaca fa tallats amb cafè descafeinat.  Tot arribarà.

Pàgina següent »