La família és, en principi, concebuda com un col·lectiu unit per parentiu que gaudeix d’una certa afinitat afectiva. El cert és que hi ha qui diu que prefereix els amics perquè aquests es trien lliurement i, si et fallen, sempre pots deixar-los o canviar-los per uns de nous (segurament tenen raó, però aquest pragmatisme sembla una mica massa exagerat). Diuen també aquestes persones que la família, en canvi, et ve donada. Aquesta impossibilitat de triar els parents genera, a vegades, unes relacions difícils en el si d’aquest grup que acaba sovint en conflictes força seriosos. Bé, són opinions -vaig pensar-. I seguidament, una certa curiositat em va dur a buscar les etimologies dels graus de parentiu.
Un primer aspecte que vaig trobar interessant és la diferència del sentit de les dues paraules inicials d’aquella reflexió que us he descrit. Mentre que amic és una paraula que prové del verb amar, el mot família procedeix de fàmul que vol dir “criat”(del llatí famulus). Per tant, família designa “el conjunt de criats i esclaus d’una casa” (Diccionari Etimològic. Ed. Diccionaris de l’Enciclopèdia, juliol-96).
La defensa de la família, com a entitat basada en l’afecte i els sentiments més pregons d’admiració i carinyo, des d’un punt de vista estrictament etimològic se’m fa difícil. Ho deixarem per un altre dia.
