Aquesta és la pregunta que m’he formulat i que us convido a fer-vos. No, la resposta no és tan evident com la que, molt possiblement, esteu pensant. Molt abans que es commemorés un aniversari força discutible com és el naixement de Jesús de Natzaret a Betlem, les dates de l’actual Nadal ja eren festives, i molt festives, en la major part de la població pagana (diem-ho així per entendre’ns) de l’antic imperi romà.
De moment, encara no se sap quan va nèixer Jesús (com a personatge històric). Els evangelis no en fan esment de la data exacta, ja que dos dels evangelistes no l’esmenten i els altres dos en diuen dues de diferents. Mateu diu que el naixement té lloc en temps d’Herodes el Gran; Lluc diu que Jesús neix a Betlem a causa del cens que havia ordenat César August, quan Quirí exercia de governador de Síria. En aquella època Palestina estava sota la jurisdicció del dit Quirí. Sembla, doncs, que la cosa no quadra gaire.
L’any 130, el papa Telesfor institueix la festa de Nadal, però la data de la celebració variarà segons les èpoques; va celebrar-se el 28 de març, el 2 de gener, el 19 d’abril, el 20 de maig o el 29 de setembre depenent dels càlculs elaborats pels entesos diversos.
Finalment, Nadal es fixa el dia 6 de gener, data en la qual ja celebraven l’esdeveniment les comunitats cristianes orientals. Però l’esglèsia del moment s’adona que una quantitat important de fidels no li dóna la importància que la commemoració es mereix i que segueix practicant amb molta més alegria i devoció la festa pagana de les saturnàlies romanes. La festa antiga dedicada al culte solar es realitzava el 25 de desembre i durava fins el 2 de febrer, festivitat del foc.
L’esglèsia estableix, per tant, el 25 de desembre com a data del naixement de Jesús i barreja les festes saturnals amb les tradicions cristianes. Ara sí! Ara gairebé tothom celebrava el Nadal!
D’aquest aiguabarreig se’ns ha fet creure que és degut al naixement del Senyor que hom interromp les guerres per Nadal, es fan regals i es dónen mostres de bona voluntat. Bé, això era un tret de les saturnals que encara avui estem celebrant… enganyats.