Fem “unes tapes”? Dilluns, Gen 21 2008 

Sovint et trobes que entres a un bar per a fer un aperitiu. Generalment, hom demana una beguda acompanyada d’una o vàries tapes. Però, per què en diem “tapa” al breu tast sòlid que ingerim conjuntament amb el nostre refresc?

Jo havia sentit, fa molt de temps, que això tenia el seu origen al segle XIX, en les tavernes de l’època. Deien que la gent que demanava el seu gotet de vi el tapava amb un tros de pernil per tal que les mosques no hi caiguessin. Naturalment, el pernil es menjava un cop consumida la beguda.

No fa massa temps, vaig trobar-me amb una web on explicaven l’origen del mot “tapa” relacionat amb aquests petits tasts. En aquest cas, explicaven que la història es remonta a èpoques d’Alfons XIII. Diuen que el monarca, en una visita a Càdis, va demanar una copeta de vi de xerès en una taverna de la platja. En un moment donat, el cambrer va cobrir la copa amb un tall de pernil. Quan el rei s’adonà, li va demanar per què ho havia fet i aquell li respongué que per  a evitar que la sorra enlairada pel vent no penetrés dins del recipient embrutant el vi. El monarca, en acabat el xerès, va menjar-se el pernil i va demanar una altra copa de vi amb una “tapa” igual que l’anterior.

Veritat o mentida… llegenda urbana? Potser. Però el que sembla clar és que la “tapa” per excel·lència és el pernil. Va bé saber-ho.

Propina contra la set Diumenge, Gen 6 2008 

Quan estem contents per un servei que ens han fet, alguns deixem una propina. Sovint s’acompanya la donació de la propina amb la frase “…prengui’s alguna cosa…” referint-se a un cafè, o un refresc… alguna cosa per a beure. I es que la propina és una invitació a beure, com ho indica la seva etimologia. La paraula en qüestió prové del llatí “propinare” i aquest terme, al seu torn, ve del grec “propíno” que vol dir “veure abans que un altre i oferir-li la copa perquè begui, beure a la salut d’algú”.  Així, una propina és una invitació a beure.

Un apunt: a França, propina és “pourboire”, literalment “per beure”.

Salut i bony any 2008!

Els Reis de l’Orient: compte amb les sabates Divendres, Gen 4 2008 

Ja vénen els Reis de l’Orient cap a casa nostra. Diu la tradició que, un cop havien adorat el nen Déu, tornaren als seus països investits d’una alegria enorme. I en aquest recurregut de tornada, estaven tant contents que anaven regalant tot allò que posseïen. Actualment, la tornada l’aprofiten per a deixar joguines als nens i nenes que s’han portat bé.

I per saber si la mainada havia estat obedient, disposen del criat Gregori, un personatge de mal caràcter, de molt mal geni i de bigotis llargs. Aquest funcionari reial té unes orelles que tot ho senten, per lluny i fluixet que hom parli. I uns ulls que tot ho veuen. Amb aquestes facultats s’assabenta perfectament del comportament de la quitxalla i fa uns informes força detallats per a Ses Majestats.

En terres tortosines, aquest espieta dels Reis era un gos negre, gran i pelut que els esperava en una ermita on s’aturaven a descansar abans d’entrar a la ciutat.

Però caldrà deixar, també, les sabates al balcó. Una tradició explica que això serveix de guia als Reis per a saber quants infants viuen en aquella casa, si són nenes o nens, i quans regals han de deixar-hi. Però alerta amb les sabates! Si els pares deixaven la sabata del peu dret al balcó, era per a recordar als Reis que l’infant havia estat obedient i es mereixia els regals. Però si la sabata era la de l’esquerra, indicava que s’havia portat malament i els Mags no deixaven cap joguina.

Al Pendedès es tenia en compte un altre detall: les sabates que hom deixava al balcó havien de ser llustroses i noves. D’aquesta manera, es demostrava quela nena o el nen que les posseïa era ordenat. En cas contrari, els Reis pensaven que l’infant que havia deixat unes sabates brutes i velles era un destraler, un descuidat, i no rebia regals.

Això ens ho explica Joan Amades en el seu Costumari Català. Bona nit i sigueu bons, i que els reis us deixin allò que heu demanat. Molta salut.

Pàgina següent »