El forat negre és un cos del qual poca cosa en podem saber. La seva capacitat d’absorció és tan intensa que tot allò que hi entra ja no pot sortir-ne. Ni tan sols la llum. Ara bé, s’havia especulat sobre la possibilitat que el forat negre estés connectat a un forat blanc i entre ambdós hi hauria una mena de passadís que comunicaria dos punts diversos de l’univers, o bé podria connectar amb un altre univers diferent. Això es coneix com el pont Einstein-Rosen. Però això ho deixarem per a un altre moment. Quedem-nos amb el forat negre: com neix?
Ho simplificarem una mica. Imaginem-nos una estrella activa. En aquest astre hi ha dues forces que actuen l’una contra l’altra. D’una banda, la força de la gravetat que genera la massa i que tendeix a empènyer cap al centre de l’estrella, i de l’altra hi ha una energia generada a l’interior que pressiona cap a fora. Aquesta energia és el resultat de la fusió atòmica. Mentre ambdues forces estan, diguem-ne, equilibrades, l’estrella es manté activa i lluminosa. Tanmateix, quan l’energia produïda per la fusió va acabant-se, la força de la gravetat s’imposa i, si la massa residual de l’estrella és major a dues masses solars, les capes més externes de l’estrella cedeixen cap al centre. La matèria no ressisteix l’enorme gravetat i ni tan sols les partícules de llum s’escapen. Tot plegat es condensa en un punt central d’infinta densitat.
Així, doncs, tot seria absorbit perquè no res pot viatjar a més velocitat que la de la llum. I la llum no té prou velocitat de fuita per a escapar. Per tant res no té prou velocitat de sortida. Al voltant del forat negra hi ha una àrea anomenada “horitzó de succès”. Seria la frontera entre la zona on les partícules no són afectades per l’atracció del forat negre i la zona fatal de la qual no es pot sortir. En aquest horitzó, el temps s’aturaria completament.
De manera que desconeixem com és l’interior d’un forat negre i si hi entrem tampoc podrem tornar per a explicar-ho.
