Els Reis de l’Orient: compte amb les sabates Divendres, Gen 4 2008 

Ja vénen els Reis de l’Orient cap a casa nostra. Diu la tradició que, un cop havien adorat el nen Déu, tornaren als seus països investits d’una alegria enorme. I en aquest recurregut de tornada, estaven tant contents que anaven regalant tot allò que posseïen. Actualment, la tornada l’aprofiten per a deixar joguines als nens i nenes que s’han portat bé.

I per saber si la mainada havia estat obedient, disposen del criat Gregori, un personatge de mal caràcter, de molt mal geni i de bigotis llargs. Aquest funcionari reial té unes orelles que tot ho senten, per lluny i fluixet que hom parli. I uns ulls que tot ho veuen. Amb aquestes facultats s’assabenta perfectament del comportament de la quitxalla i fa uns informes força detallats per a Ses Majestats.

En terres tortosines, aquest espieta dels Reis era un gos negre, gran i pelut que els esperava en una ermita on s’aturaven a descansar abans d’entrar a la ciutat.

Però caldrà deixar, també, les sabates al balcó. Una tradició explica que això serveix de guia als Reis per a saber quants infants viuen en aquella casa, si són nenes o nens, i quans regals han de deixar-hi. Però alerta amb les sabates! Si els pares deixaven la sabata del peu dret al balcó, era per a recordar als Reis que l’infant havia estat obedient i es mereixia els regals. Però si la sabata era la de l’esquerra, indicava que s’havia portat malament i els Mags no deixaven cap joguina.

Al Pendedès es tenia en compte un altre detall: les sabates que hom deixava al balcó havien de ser llustroses i noves. D’aquesta manera, es demostrava quela nena o el nen que les posseïa era ordenat. En cas contrari, els Reis pensaven que l’infant que havia deixat unes sabates brutes i velles era un destraler, un descuidat, i no rebia regals.

Això ens ho explica Joan Amades en el seu Costumari Català. Bona nit i sigueu bons, i que els reis us deixin allò que heu demanat. Molta salut.

L’Apophis no xocarà amb la Terra… o sí? Divendres, Gen 4 2008 

Sembla ser que el juny de 2004 els astrònoms van descobrir un asteroide que s’aproximava al nostre planeta. El van anomenar “apophis” i té una grandària de 320 metres de diàmetre. L’octubre de 2006, investigadors russos van alertar del perill d’impacte d’aquest asteroide amb la Terra l’any 2035.  El novembre d’aquest mateix any 2006 son els russos novament, per boca del director de l’Institut d’Astronomia, Boris Shustov, els encarregats de comunicar que les possibilitats de col·lisió són nul·les l’any 2029.  Això ja ho sabíem, perquè l’impacte està anunciat el 2035, o sigui que tot queda igual que estava. Bé, bromes a part, he trobat un fòrum on hi havia un missatge titulat: “CONFIRMADO, un asteroide podría chocar contra la Tierra el año 2036″. Llegeixo el missatge i, naturalment, eren els nord-americans els que alertaven d’aquest risc. He pensat que ja no saben què fer per portar la contrària als russos. Però aquell titular impactant (i mai millor dit) de perill per al planeta queda més matitzat a la notícia que diu que la possibilitat de xoc es d’1 entre 45.000.

Una altra notícia explica que l’extinció dels dinosaures va ser produïda per la caiguda d’un asteroide (i no de diversos com s’havia defensat fins ara) a la península del Iukatan.

De sobte, sembla que ha emergit un “canguelo” generalitzat i astrònoms russos i d’altres països van començar a fer un catàleg d’asteroides perillosos (com allò de los más buscados) que hauran de tenir acabat l’any 2008, és a dir, aquest any. Doncs bé, segons aquests experts, l’asteroide més perillós és el N29075 que té 1,1 quilòmetres de diàmetre i que podria col·lisionar amb la Terra l’any 2880.

Ara només cal tenir en compte les paraules de George Cuvier, naturalista francès que visquè a cavall dels segles XVIII i XIX, quan va afirmar, parlant de meteorits: “Del cel no poden caure pedres perquè al cel no n’hi ha de pedres”. D’aquesta manera haurem contemplat tot el ventall de possibilitats.