Ja vénen els Reis de l’Orient cap a casa nostra. Diu la tradició que, un cop havien adorat el nen Déu, tornaren als seus països investits d’una alegria enorme. I en aquest recurregut de tornada, estaven tant contents que anaven regalant tot allò que posseïen. Actualment, la tornada l’aprofiten per a deixar joguines als nens i nenes que s’han portat bé.

I per saber si la mainada havia estat obedient, disposen del criat Gregori, un personatge de mal caràcter, de molt mal geni i de bigotis llargs. Aquest funcionari reial té unes orelles que tot ho senten, per lluny i fluixet que hom parli. I uns ulls que tot ho veuen. Amb aquestes facultats s’assabenta perfectament del comportament de la quitxalla i fa uns informes força detallats per a Ses Majestats.

En terres tortosines, aquest espieta dels Reis era un gos negre, gran i pelut que els esperava en una ermita on s’aturaven a descansar abans d’entrar a la ciutat.

Però caldrà deixar, també, les sabates al balcó. Una tradició explica que això serveix de guia als Reis per a saber quants infants viuen en aquella casa, si són nenes o nens, i quans regals han de deixar-hi. Però alerta amb les sabates! Si els pares deixaven la sabata del peu dret al balcó, era per a recordar als Reis que l’infant havia estat obedient i es mereixia els regals. Però si la sabata era la de l’esquerra, indicava que s’havia portat malament i els Mags no deixaven cap joguina.

Al Pendedès es tenia en compte un altre detall: les sabates que hom deixava al balcó havien de ser llustroses i noves. D’aquesta manera, es demostrava quela nena o el nen que les posseïa era ordenat. En cas contrari, els Reis pensaven que l’infant que havia deixat unes sabates brutes i velles era un destraler, un descuidat, i no rebia regals.

Això ens ho explica Joan Amades en el seu Costumari Català. Bona nit i sigueu bons, i que els reis us deixin allò que heu demanat. Molta salut.