Inanició i espiritualitat Diumenge, Mar 30 2008 

Avui he estat a les oficines del tanatori de Sancho de Avila, a Barcelona. I hi he trobat uns calendaris que parlen dels aliments i el sagrat. M’ha cridat l’atenció (entre d’altres) la creença del Dharma Jaina, i la seva actitut davant de la ingesta d’aliments.

Els jainistes es basen en el concepte moral anomenat ahimsa i que consisteix en la no-violència en tots els àmbits. Practicar la violència tant de paraula, d’acte o de pensament, comporta un retrocés espiritual que incideix en el karma obstaculitzant l’alliberament final. Aquest fonament bàsic, per tant, els impedeix exercir la violència vers els animals i les plantes, encara que sigui per a alimentar-se.

La conseqüència d’aquest pensament fa que els àpats dels monjos i les monges jainistis siguin bàsicament cereals i aigua bullida. Tanmateix, practiquen el dejuni complert amb una certa freqüència que, en ocasions, comporta la mort.

El ritual de consisteix en jaure i menjar cada vegada menys mentre es manté una actitut de concentració meditativa. La reducció d’aliment es progressiva fins que el practicant mor.

Tanmateix, els jainistes estan en contra del suïcidi ja que el consideren un atemptat contra la vida. Però acabar voluntàriament amb la seva existència a través del ritu abans descrit, per a ells, no és el mateix que matar-se.  Efectivament, tot és qüestió de matissos.

21 de març: feliç any nou! Dijous, Mar 20 2008 

Aquest proper divendres serà dia 21 de març. Fins l’any 153 abans de Crist, hom celebrava l’inici de l’any en aquestes dates. Efectivament, l’any s’iniciava al març, amb la primavera (etimològicament: primera veritat), àmb l’eclat de la naturalesa. I aquest dia també se celebra sant Benet. N’hi ha molts, de Benets sants, l’onomàstica dels quals té lloc en dates diverses (m’he assessorat amb un santoral). Però el Benet abat, fundador de l’orde benedictí, és el que toca avui.

El nom de Benet vol dir “beneït” i conta la tradició que les persones que duen aquest nom gaudeixen de llarga vida. Posar-li Benet a un fill assegurava que mai no moriria de petit.

I, com deia, de Benets n’hi ha diversos, a part del que avui ens ocupa, encara que alguns d’ells no han estat gaire sants. Benet XIII, el papa Luna, l’antipapa de Peníscola (un dels protagonistes del cisme d’occident protagonitzat per l’esglèsia catòlica medieval), i ara també Benet XVI, papa igualment, i cap de la inquisició (això no és cap broma, la inquisició segueix existint en el si de l’esglèsia). També hi ha un Benet que va incidir molt en els destins dels barcelonins, ara farà 70 anys: Benet Mussolini.

L’any 1938 els bombardejos dels avions italians sobre la població civil van ser un experiment que posteriorment s’aplicaria en la II guerra mundial i en les posteriors. Barcelona fa una exposició sobre això al vestíbul del metro d’Universitat per recordar que ara, encara, en els conflictes bèl·lics s’ataca la població civil sense cap mena d’escrúpol.

La vida és un teatre? Dijous, Mar 20 2008 

Shakespeare va dir que el món és un teatre. I d’altres persones han arribat a conclusions similars on es descriu la vida com una obra teatral i nosaltres en seriem els actors. I mira per on que la cosa ve de lluny. Certament, nosaltres ens anomenem persones , paraula que vol dir “máscara d’actor“, “personatge“. No és menys curiós veure que quan acabem la nostra particular “representació” morim, som difunts. Difunt prové del mot llatí “functio” (compliment, execució). Així, doncs, apareix la paraula defunctus, participi de defungi.

Ara caldria saber si el nostre paper, en aquesta gran obra teatral que és el món,  l’interpretem d’acord a un guió preestablert o bé l’anem improvisant. En el primer cas, podriem dir que la nostra existència té un caràcter fatal, és a dir, subjecta als designis del fat, el destí. I es faria bo aquell refrany que diu que tot està escrit. Però si tot està escrit, si l’existència de cadascun de nosaltres està predeterminada, qui és l’autor? I si l’autor ens ha atorgat un paper que ell ha decidit, ¿pot demanar-nos comptes dels nostres actes?

Aquestes qüestions, però, són figues d’un altre paner.

Pàgina següent »