Avui he estat a les oficines del tanatori de Sancho de Avila, a Barcelona. I hi he trobat uns calendaris que parlen dels aliments i el sagrat. M’ha cridat l’atenció (entre d’altres) la creença del Dharma Jaina, i la seva actitut davant de la ingesta d’aliments.
Els jainistes es basen en el concepte moral anomenat ahimsa i que consisteix en la no-violència en tots els àmbits. Practicar la violència tant de paraula, d’acte o de pensament, comporta un retrocés espiritual que incideix en el karma obstaculitzant l’alliberament final. Aquest fonament bàsic, per tant, els impedeix exercir la violència vers els animals i les plantes, encara que sigui per a alimentar-se.
La conseqüència d’aquest pensament fa que els àpats dels monjos i les monges jainistis siguin bàsicament cereals i aigua bullida. Tanmateix, practiquen el dejuni complert amb una certa freqüència que, en ocasions, comporta la mort.
El ritual de consisteix en jaure i menjar cada vegada menys mentre es manté una actitut de concentració meditativa. La reducció d’aliment es progressiva fins que el practicant mor.
Tanmateix, els jainistes estan en contra del suïcidi ja que el consideren un atemptat contra la vida. Però acabar voluntàriament amb la seva existència a través del ritu abans descrit, per a ells, no és el mateix que matar-se. Efectivament, tot és qüestió de matissos.
