Fullejava l’altra dia una revista de l’any 2005. Concretament un “muy interesante”. S’hi parlava dels científics despistats i en posava uns casos.
Norbert Wiener fou el creador de la cibernètica. En certa ocasió, un alumne el va aturar en un dels passadissos de la universitat i li va preguntar quelcom. Després de respondre a l’interlocutor, Wiener li va preguntar:
- Disculpi, ¿en quina direcció caminava jo quan vostè m’ha aturat?
- Anava cap allà, professor.
- Ah, bé, en aquest cas anava a esmorzar.
Sobre Newton, s’explica que un ajudant seu el va trobar assegut al costat d’una olla que bullia. Quan va acostar-s’hi, l’ajudant va poder veure Newton mirant fixament un ou que tenia a la mà, mentre que dins de l’olla s’hi coïa un rellotge.
Nevill Mott era un físic que, en certa ocasió, viatjava en tren de Londres a Bristol. De sobte, li vingueren tres pensaments inquietants al cap: primerament, va recordar que quan havia arribat a l’estació del tren volia viatjar a Cambridge i no a Bristol. Després va recordar que aquell dia havia anat a Londres en cotxe i no en tren. I finalment, va caure en el detall que aquell mati anava acompanyat per la seva esposa.
David Hilbert, un matemàtic, havia convidat a sopar a casa seva un seguit de persones. Mentre esperaven els convidats, l’esposa de Hilbert li va suggerir que pugès a l’habitació i es canviés la corbata que duia posada. Passava el temps i Hilbert no baixava, tot i que els convidats ja havien arribat. Quan l’esposa va pujar a l’habitació per veure si passava res, va trobar-se el seu marit profundament adormit. I es que després de treure’s la corbata, va posar-se el pijama i es va ficar al llit.
