Científics despistats Dimecres, jun 18 2008 

Fullejava l’altra dia una revista de l’any 2005. Concretament un “muy interesante”. S’hi parlava dels científics despistats i en posava uns casos.

Norbert Wiener fou el creador de la cibernètica. En certa ocasió, un alumne el va aturar en un dels passadissos de la universitat i li va preguntar quelcom. Després de respondre a l’interlocutor, Wiener li va preguntar:

- Disculpi, ¿en quina direcció caminava jo quan vostè m’ha aturat?

- Anava cap allà, professor.

- Ah, bé, en aquest cas anava a esmorzar.

Sobre Newton, s’explica que un ajudant seu el va trobar assegut al costat d’una olla que bullia. Quan va acostar-s’hi, l’ajudant va poder veure Newton mirant fixament un ou que tenia a la mà, mentre que dins de l’olla s’hi coïa un rellotge.

Nevill Mott era un físic que, en certa ocasió, viatjava en tren de Londres a Bristol. De sobte, li vingueren tres pensaments inquietants al cap: primerament, va recordar que quan havia arribat a l’estació del tren volia viatjar a Cambridge i no a Bristol. Després va recordar que aquell dia havia anat a Londres en cotxe i no en tren. I finalment, va caure en el detall que aquell mati anava acompanyat per la seva esposa.

David Hilbert, un matemàtic, havia convidat a sopar a casa seva un seguit de persones. Mentre esperaven els convidats, l’esposa de Hilbert li va suggerir que pugès a l’habitació i es canviés la corbata que duia posada. Passava el temps i Hilbert no baixava, tot i que els convidats ja havien arribat. Quan l’esposa va pujar a l’habitació per veure si passava res, va trobar-se el seu marit profundament adormit. I es que després de treure’s la corbata, va posar-se el pijama i es va ficar al llit.

 

No t’entenc Dimarts, jun 17 2008 

Fa un temps, vaig llegir en una revista de divulgació, l’anècdota de la procedència del nom de la península del Iukatan. L’explorador espanyol Fernández de Córdoba, en arribar a aquelles terres, va preguntar als nadius el nom de l’indret en qüestió. Els nadius responien insistentment “Iukatan” ; així, doncs, l’explorador va entendre que aquell mot era el nom del lloc. Però en realitat, “Iukatan” volia dir, en l’idioma dels nadius, “no t’entenc”. O sigui, que la península del Iukatan és, en definitiva, la “península de no t’entenc”.

Si aquesta anècdota em va semblar divertida, fa pocs dies vaig assabentar-me en un  programa de Catalunya ràdio, que el capità Cook, en arribar a Austràlia, va preguntar als nadius el nom d’aquelles bestioles tan curioses que avançaven tot saltant. “Kangooroo”, li van respondre. I des d’aleshores, aquells animalons es diuen “cangurs”. Però com en el cas anterior, i havia un malentès, perquè “kangooroo” volia dir “no t’entenc”.

D’això se’n pot dir “denominació d’origen”. Salut!

Qüestió de cervell Dimecres, Feb 27 2008 

Com diria un filòsof, actuar d’acord amb el sentit común no implica forçosament actuar de la forma correcta. I jo afegiria que pensar de manera científica no comporta sempre està en possessió de la veritat. Aquest és un cas prou interessant:

El senyor Bischoff era un anatomista del segle XIX que posseïa un reconegut prestigi en el seu camp. La seva tasca era la de col·leccionar cervells i pesar-los. Amb els anys de dedicació a aquesta feina, va poder observar que la mitjana de pes del cervell masculí era de 1350 grams en front de la mitjana de cervells femenins que era de 1250. Això el va reafirmar en la seva idea, que defensava am passió, que els homes eren intel·lectualment superior a les dones. Bé, a l’hora de la seva mort, Bischoff va cedir el seu propi cervell per a la col·lecció i, com era habitual, fou pesat. El cervell de Bischoff pesava 1245 grams.

Pàgina següent »