A molts pobles i ciutats s’hi pot trobar una plaça amb el nom de born. Aquesta denominació arrenca de temps medievals i fa al·lusió als tornejos i les justes que tenien lloc al segle XII.
Inicialment, els tornejos eren una mena d’entrenament que duien a terme els homes d’armes i es practicaven a camp obert, tot reproduint una batalla. La duresa dels encontres no era, tanmateix, gens inofensiva. En algun torneig havien arribat a morir un nombre important de participants.
Més endavant, aquesta competició cavalleresca té lloc en uns recintes preparats per a aquesta activitat, i més que tornejos s’hi practiquen justes.
A diferència del torneig, la justa és una prova on s’enfronta un cavaller a un altre per tal de demostrar la seva vàlua en l’art de les armes. Aquestes justes van esdevenir, a més, una autèntic espectacle. El premi que el guanyador assolia era sovint prou llaminer per a empènyer a més d’un cavaller (noble o burgès) a prendre-hi part. Lluny del romanticisme cinematogràfic, on els guerrers enamorats pugnen per l’amor de la seva dama (que també era una bona excusa per a la participació) la motivació era més material. El cavaller vençut perdia el cavall, els arnesos, diners i qualsevol altra cosa que s’hi hagués jugat. El vencedor passava a ser propietari d’aquells béns.
Tenim notícies, al segle XIII, que a València es va celebrar un torneig al qual hi assistí el gendre de Jaume I, Alfons X.
Aquests recintes, preparats per a acollir-hi la justa solia ser una plaça que s’anomenava el born. Aquest mot és, per tant, sinònim de justa ,en el sentit de combat o compteició tal i com hem descrit molt per sobre. En aquest sentit, trobem el verb “bornar” (fer armes en un torneig). O el mot “bornador” (aquell qui prenia part d’un torneig o una justa).
Per tant, quan visiteu alguna localitat i hi trobeu una plaça anomenada “del born”, o “born”, podeu estar ben segurs que en aquell lloc s’hi van estomacar uns quants cavallers.
