Els fantasmes també usen el telèfon Dimarts, Set 16 2008 

mites armandcat 12:53 am

Després d’un temps sense poder escriure per falta de temps, ara retorno al meu bloc amb un plantejament una mica curiós: trucades telefòniques fetes per fantasmes… Realment, la tecnologia ho espatlla tot. Actualment, s’ha perdut el romanticisme de les sessions d’espiritisme i els mediums ja fan cua a l’oficina de l’atur. I es que els esperits han vist que això de trucar per telèfon és més pràctic, sobretot per a ells que no paguen les trucades… o sí?

L’altra dia vaig sentir per la ràdio (RAC1), en el programa del cap de setmana de la Marta Cailà (Via lliure), la intervenció d’un col·laborador (em sap greu però no en recordo el nom) que parlava de coses curioses. I explicava alguns casos de trucades telefòniques des del més enllà. Veritats o mentides, o segurament llegendes urbanes, però en tot cas anècdotes divertides. Us en poso un tast:

Un noi i una noia es coneixen. S’atrauen molt i s’intercanvien els seus números de telèfon mòbil. Tanmateix, trista que és la vida, la noia es mor al cap de tres dies. Però malgrat tot, el noi comença a rebre trucades del mòbil de la difunta amiga. Ell pensa que es tracta d’algú que s’ha quedat amb el terminal i l’usa en plan experimental… trucada i silenci al darrere. Tantes vegades rep aquestes trucades, que el xicot arriba a pensar coses rares, i decideix anar fins el cementiri. Es planta davant la tomba de la noia i marca el seu número de telèfon. I què va passar? Doncs que va sentir la melodia del mòbil de la seva amiga com sonava dins el nínxol. Per tant, les trucades que havia rebut….eren d’ella!

Però hi ha constància de més casos, no us penseu que s’acaba aquí la cosa. Passejant-me per la xarxa, he trobta el cas del telèfon fantasma d’un hotel de San Luis Obispo (California). Resulta que l’habitació 1007 d’aquest establiment està buida, però el telèfon de recepció rep trucades procedents d’aquesta estança. Ja podeu imaginar l’espant del recepcionista. Inicialment van pensar que no era res de l’altre món això. Simplement seria una avaria a la centraleta. Però no. Resulta que el fantasma, un bon dia, va trucar la policia. Els agents van arribar al lloc en qüestió (habitació 1007) i van obrir la porta… allà no hi havia ningú. I no podia ser una avaria, ja que des de l’habitació calia marcar primer un 8 i després un 0 abans de poder realitzar la trucada al 911…. arribats a aquest punt, es decideix trucar a la telefònica. Hem pregunto per què no ho van pensar abans això. El cas és que van desmuntar tota la instal·lació i no van trobar cap mena de problema. Tot estava bé. Per acabar, els treballadors de l’hotel creuen que qui truca és el fantasma d’un ex-empleat que va morir en aquella habitació a causa d’un incendi.

El que dèiem: ara només cal esperar que els esperits, invocats en una sessió d’ouija, no dictin els seus missatges assenyalant lletres del tauler sino per SMS.

Salut!

 

Els Reis de l’Orient: compte amb les sabates Divendres, Gen 4 2008 

mites armandcat 8:20 pm

Ja vénen els Reis de l’Orient cap a casa nostra. Diu la tradició que, un cop havien adorat el nen Déu, tornaren als seus països investits d’una alegria enorme. I en aquest recurregut de tornada, estaven tant contents que anaven regalant tot allò que posseïen. Actualment, la tornada l’aprofiten per a deixar joguines als nens i nenes que s’han portat bé.

I per saber si la mainada havia estat obedient, disposen del criat Gregori, un personatge de mal caràcter, de molt mal geni i de bigotis llargs. Aquest funcionari reial té unes orelles que tot ho senten, per lluny i fluixet que hom parli. I uns ulls que tot ho veuen. Amb aquestes facultats s’assabenta perfectament del comportament de la quitxalla i fa uns informes força detallats per a Ses Majestats.

En terres tortosines, aquest espieta dels Reis era un gos negre, gran i pelut que els esperava en una ermita on s’aturaven a descansar abans d’entrar a la ciutat.

Però caldrà deixar, també, les sabates al balcó. Una tradició explica que això serveix de guia als Reis per a saber quants infants viuen en aquella casa, si són nenes o nens, i quans regals han de deixar-hi. Però alerta amb les sabates! Si els pares deixaven la sabata del peu dret al balcó, era per a recordar als Reis que l’infant havia estat obedient i es mereixia els regals. Però si la sabata era la de l’esquerra, indicava que s’havia portat malament i els Mags no deixaven cap joguina.

Al Pendedès es tenia en compte un altre detall: les sabates que hom deixava al balcó havien de ser llustroses i noves. D’aquesta manera, es demostrava quela nena o el nen que les posseïa era ordenat. En cas contrari, els Reis pensaven que l’infant que havia deixat unes sabates brutes i velles era un destraler, un descuidat, i no rebia regals.

Això ens ho explica Joan Amades en el seu Costumari Català. Bona nit i sigueu bons, i que els reis us deixin allò que heu demanat. Molta salut.

 

Què celebrem per Nadal? Dimecres, Des 19 2007 

mites armandcat 7:47 pm

Aquesta és la pregunta que m’he formulat i que us convido a fer-vos. No, la resposta no és tan evident com la que, molt possiblement, esteu pensant. Molt abans que es commemorés un aniversari força discutible com és el naixement de Jesús de Natzaret a Betlem, les dates de l’actual Nadal ja eren festives, i molt festives, en la major part de la població pagana (diem-ho així per entendre’ns) de l’antic imperi romà.

De moment, encara no se sap quan va nèixer Jesús (com a personatge històric). Els evangelis no en fan esment de la data exacta, ja que dos dels evangelistes no l’esmenten i els altres dos en diuen dues de diferents. Mateu diu que el naixement té lloc en temps d’Herodes el Gran; Lluc diu que Jesús neix a Betlem a causa del cens que havia ordenat César August, quan Quirí exercia de governador de Síria. En aquella època Palestina estava sota la jurisdicció del dit Quirí. Sembla, doncs, que la cosa no quadra gaire.

L’any 130, el papa Telesfor institueix la festa de Nadal, però la data de la celebració variarà segons les èpoques; va celebrar-se el 28 de març, el 2 de gener, el 19 d’abril, el 20 de maig o el 29 de setembre depenent dels càlculs elaborats pels entesos diversos.

Finalment, Nadal es fixa el dia 6 de gener, data en la qual ja celebraven l’esdeveniment les comunitats cristianes orientals. Però l’esglèsia del moment s’adona que una quantitat important de fidels no li dóna la importància que la commemoració es mereix i que segueix practicant amb molta més alegria i devoció la festa pagana de les saturnàlies romanes. La festa antiga dedicada al culte solar es realitzava el 25 de desembre i durava fins el 2 de febrer, festivitat del foc.

L’esglèsia estableix, per tant, el 25 de desembre com a data del naixement de Jesús i barreja les festes saturnals amb les tradicions cristianes. Ara sí! Ara gairebé tothom celebrava el Nadal!

D’aquest aiguabarreig se’ns ha fet creure que és degut al naixement del Senyor que hom interromp les guerres per Nadal, es fan regals i es dónen mostres de bona voluntat. Bé, això era un tret de les saturnals que encara avui estem celebrant… enganyats.