Un dia vaig pensar quin sentit tenia, en ple segle XXI, creure en l’existència de Déu. I no vaig trobar cap argument per a creure-hi. Repassant moments de la història, hom s’adona que la figura d’un Déu (de qualsevol déu) apareix justament quan els humans tenim un interrogant per resoldre. La ciència ha desmuntat una i una altra vegada la pressumpta voluntat divina i ha traduït al llenguatge de la raó allò que fins aquell instant era una qüestió sagrada, misteriosa… insondable.
La religió és, per a mi, el símptoma de que encara tenim dubtes i cal solucionar-los. Mentre la ciència no hi arriba sempre ens quedarà un Déu per a explicar-ho.
