Fem “unes tapes”? Dilluns, Gen 21 2008 

recerques armandcat 4:33 pm

Sovint et trobes que entres a un bar per a fer un aperitiu. Generalment, hom demana una beguda acompanyada d’una o vàries tapes. Però, per què en diem “tapa” al breu tast sòlid que ingerim conjuntament amb el nostre refresc?

Jo havia sentit, fa molt de temps, que això tenia el seu origen al segle XIX, en les tavernes de l’època. Deien que la gent que demanava el seu gotet de vi el tapava amb un tros de pernil per tal que les mosques no hi caiguessin. Naturalment, el pernil es menjava un cop consumida la beguda.

No fa massa temps, vaig trobar-me amb una web on explicaven l’origen del mot “tapa” relacionat amb aquests petits tasts. En aquest cas, explicaven que la història es remonta a èpoques d’Alfons XIII. Diuen que el monarca, en una visita a Càdis, va demanar una copeta de vi de xerès en una taverna de la platja. En un moment donat, el cambrer va cobrir la copa amb un tall de pernil. Quan el rei s’adonà, li va demanar per què ho havia fet i aquell li respongué que per  a evitar que la sorra enlairada pel vent no penetrés dins del recipient embrutant el vi. El monarca, en acabat el xerès, va menjar-se el pernil i va demanar una altra copa de vi amb una “tapa” igual que l’anterior.

Veritat o mentida… llegenda urbana? Potser. Però el que sembla clar és que la “tapa” per excel·lència és el pernil. Va bé saber-ho.

 

L’Apophis no xocarà amb la Terra… o sí? Divendres, Gen 4 2008 

recerques armandcat 12:27 am

Sembla ser que el juny de 2004 els astrònoms van descobrir un asteroide que s’aproximava al nostre planeta. El van anomenar “apophis” i té una grandària de 320 metres de diàmetre. L’octubre de 2006, investigadors russos van alertar del perill d’impacte d’aquest asteroide amb la Terra l’any 2035.  El novembre d’aquest mateix any 2006 son els russos novament, per boca del director de l’Institut d’Astronomia, Boris Shustov, els encarregats de comunicar que les possibilitats de col·lisió són nul·les l’any 2029.  Això ja ho sabíem, perquè l’impacte està anunciat el 2035, o sigui que tot queda igual que estava. Bé, bromes a part, he trobat un fòrum on hi havia un missatge titulat: “CONFIRMADO, un asteroide podría chocar contra la Tierra el año 2036″. Llegeixo el missatge i, naturalment, eren els nord-americans els que alertaven d’aquest risc. He pensat que ja no saben què fer per portar la contrària als russos. Però aquell titular impactant (i mai millor dit) de perill per al planeta queda més matitzat a la notícia que diu que la possibilitat de xoc es d’1 entre 45.000.

Una altra notícia explica que l’extinció dels dinosaures va ser produïda per la caiguda d’un asteroide (i no de diversos com s’havia defensat fins ara) a la península del Iukatan.

De sobte, sembla que ha emergit un “canguelo” generalitzat i astrònoms russos i d’altres països van començar a fer un catàleg d’asteroides perillosos (com allò de los más buscados) que hauran de tenir acabat l’any 2008, és a dir, aquest any. Doncs bé, segons aquests experts, l’asteroide més perillós és el N29075 que té 1,1 quilòmetres de diàmetre i que podria col·lisionar amb la Terra l’any 2880.

Ara només cal tenir en compte les paraules de George Cuvier, naturalista francès que visquè a cavall dels segles XVIII i XIX, quan va afirmar, parlant de meteorits: “Del cel no poden caure pedres perquè al cel no n’hi ha de pedres”. D’aquesta manera haurem contemplat tot el ventall de possibilitats.

 

Naixement d’un forat negre Dijous, Gen 3 2008 

recerques armandcat 8:16 pm

El forat negre és un cos del qual poca cosa en podem saber. La seva capacitat d’absorció és tan intensa que tot allò que hi entra ja no pot sortir-ne. Ni tan sols la llum. Ara bé, s’havia especulat sobre la possibilitat que el forat negre estés connectat a un forat blanc i entre ambdós hi hauria una mena de passadís que comunicaria dos punts diversos de l’univers, o bé podria connectar amb un altre univers diferent. Això es coneix com el pont Einstein-Rosen. Però això ho deixarem per a un altre moment. Quedem-nos amb el forat negre: com neix?

Ho simplificarem una mica. Imaginem-nos una estrella activa. En aquest astre hi ha dues forces que actuen l’una contra l’altra. D’una banda, la força de la gravetat que genera la massa i que tendeix a empènyer cap al centre de l’estrella, i de l’altra hi ha una energia generada a l’interior que pressiona cap a fora. Aquesta energia és el resultat de la fusió atòmica. Mentre ambdues forces estan, diguem-ne, equilibrades, l’estrella es manté activa i lluminosa. Tanmateix, quan l’energia produïda per la fusió va acabant-se, la força de la gravetat s’imposa i, si la massa residual de l’estrella és major a dues masses solars, les capes més externes de l’estrella cedeixen cap al centre. La matèria no ressisteix l’enorme gravetat i ni tan sols les partícules de llum s’escapen. Tot plegat es condensa en un punt central d’infinta densitat.

Així, doncs, tot seria absorbit perquè no res pot viatjar a més velocitat que la de la llum. I la llum no té prou velocitat de fuita per a escapar. Per tant res no té prou velocitat de sortida. Al voltant del forat negra hi ha una àrea anomenada “horitzó de succès”. Seria la frontera entre la zona on les partícules no són afectades per l’atracció del forat negre i la zona fatal de la qual no es pot sortir. En aquest horitzó, el temps s’aturaria completament.

De manera que desconeixem com és l’interior d’un forat negre i si hi entrem tampoc podrem tornar per a explicar-ho.

 

Pàgina següent »